Romiatge del Rocío
Els inicis de l’Hermandad Nuestra Señora del Rocío Los Romeros a el Romiatge del Rocío es remunten a la fi dels anys 70, just en el moment en el qual es van iniciar les anomenades excursions rocieras a Arenys de Munt. Primer com a grup i després com a germanor, Los Romeros van haver de celebrar el Romiatge els dos primers anys sense Simpecado, al no disposar encara d’ell. Quan es va beneir va passar a encapçalar la comitiva d’un Rocío que ja se celebrava a Santa Perpètua de la Mogoda. En aquells primers anys, la germanor feia el camí el mateix dissabte al matí. Després de celebrar la missa de romeros se sortia cap a Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, on s’unia a altres germanors per a realitzar el camí seguint la vora del riu Besòs fins a arribar a les pollancredes, on es parava a menjar “arròs per a tothom”. Una vegada acabat el dinar es reprenia el camí fins al recinte del Rocío, que en aquells anys se celebrava primer a Santa Perpètua i després a Montmeló. El costum de començar el camí el dissabte es va canviar el 1995, quan la germanor va decidir avançar la sortida al divendres per fer nit al camí. El 2001 es duria a terme un altre canvi en l’itinerari, ja que per primera vegada es va començar des del pati de la la seu del districte de Nou Barris, passant la nit en el mirador de Torre Baró. La resta del camí, després de la missa de l’alba del dissabte, es va dur a terme per Collserola per a poder resar l´Àngelus a l’ermita de Sant Iscle, a Cerdanyola, on es guarda l’antiga imatge de la Verge del Rocío. El 2016, el Romiatge del Rocío es va traslladar de Montcada i Reixac a Terrassa, on se celebra a l’actualitat, la qual cosa va provocar un canvi de recorregut en el camí de la germanor, en el tram de Cerdanyola del Vallès a Terrassa sent necessari realitzar-lo amb autobús com a la resta de Germanors. Aquesta major distància també ha impossibilitat que Los Romeros retornessin a peu el seu Simpecado a la seva Parròquia i mantinguessin la tradició del camí de tornada, que havia perpetuat aquesta Germanor després del pas dels anys.